I
El turisme es configura com el principal motor econòmic i social de les Illes Balears, representa més del 45 % del PIB, ofereix feina a més de 200.000 persones treballadores, i econòmicament ha suposat en els darrers anys uns ingressos anuals superiors als 16.000 milions d’euros.
El nostre territori ha estat pioner en el desenvolupament del turisme des dels anys 60, quan s’inicià el desenvolupament del producte de sol i platja, i ha comptat també amb el suport dels operadors turístics, i que el nostre arxipèlag continua liderant dins l’arc mediterrani. El fet de ser un territori amb un elevat dinamisme econòmic i altes quotes de benestar ha implicat un augment de la població, que ha passat en 40 anys de 642.780 habitants a 1.210.725 el 2020.
A més, en els darrers 20 anys, les Illes han atret un 48,2 % més de turistes, i han passat dels 11,1 milions de l’any 2000 als 16,4 de l’any 2019. La irrupció de la pandèmia associada a la COVID-19 provocà l’any 2020 una aturada mundial de l’activitat i, a escala global, les megatendències estaven accelerant la transformació del turisme a la recerca d’una major creació de valor econòmic, social i ambiental.
II
El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar, mitjançant la Resolució núm. 70/1, el document Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible (els anomenats ODS), emparats sota el paraigua de la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica. Aquesta Agenda va fer que els països membres incorporassin la sostenibilitat en la seva estratègia de present i de futur, també pel que fa a l’activitat turística.
El 21 de desembre de 2020 l’Assemblea General de les Nacions Unides va dictar la Resolució 75/229 denominada Promoció del turisme sostenible, inclòs l’ecoturisme, per a l’erradicació de la pobresa i la protecció del medi ambient, que reafirmava la Resolució 70/1, i que, entre altres aspectes, convida els governs i altres parts interessades a promoure i donar suport a un model de turisme més sostenible, basat en la inclusió social, la reducció de les desigualtats, la conservació i la protecció del medi ambient, la gestió responsable dels recursos i la
salvaguarda dels beneficis del turisme des de la igualtat d’oportunitats, la formació dels treballadors i treballadores i el respecte a la cultura del territori.
L’Organització Mundial del Turisme (en endavant, OMT) defineix el turisme sostenible com el que «té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones» (OMT i PNUMA, 2006). De manera molt similar, ja l’any 1999, el Codi ètic mundial per al turisme, aprovat per l’OMT l’1 d’octubre a Santiago de Xile, en l’article 3, anomenat «El turisme, factor de desenvolupament sostenible», indicava que «tots els
agents del desenvolupament turístic tenen el deure de salvaguardar el medi ambient i els recursos naturals, en la perspectiva d’un creixement econòmic sanejat, constant i sostenible, que sigui capaç de satisfer equitativament les necessitats i aspiracions de les generacions presents i futures».
La mateixa OMT va declarar l’any 2017 Any Internacional del Turisme Sostenible, amb la finalitat de definir estratègies d’acció per tal que el turisme contribueixi a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible establerts en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. La presentació va tenir lloc a Madrid, a la Fira Internacional del Turisme (FITUR), i es van establir les cinc àrees d’actuació del turisme:
1.Creixement econòmic inclusiu i sostenible.
2.Inclusió social, ocupació i reducció de la pobresa.
3.Ús eficient dels recursos, protecció ambiental i lluita contra el canvi climàtic.
4.Valors culturals, diversitat i patrimoni.
5.Enteniment mutu, pau i seguretat.
En conseqüència, el turisme sostenible, a més de ser creador de riquesa, ha de contribuir a conservar i protegir els recursos del nostre territori —vida silvestre, flora, biodiversitat i ecosistemes—, però també ha de contribuir a protegir i promoure la diversitat cultural i el benestar de les persones residents a les Illes Balears, generant treball de qualitat i donant suport a les economies locals. El turisme sostenible és el que lidera la justícia social, el treball de qualitat, la igualtat, el desenvolupament econòmic i la integritat ambiental per arribar a ser una destinació competitiva i viable.
En aquest camí cap a la sostenibilitat integral, l’economia circular es postula com una via de progrés important per forjar un nou lideratge turístic que reforci, al seu torn, la capacitat del sector d’impulsar la competitivitat global sostenible de l’arxipèlag. El trànsit cap a l’economia circular suposa abraçar un enfocament innovador, amb un fort suport en l’optimització de processos i el redisseny de productes i serveis, que permet desacoblar el consum de recursos i materials de les expectatives de creixement i desenvolupament del sector.
En termes generals, la importància d’abandonar el caràcter lineal «extreure-produir-usar-llençar» predominant en les decisions de producció i consum a favor d’una nova visió que aposti per mantenir el valor funcional dels materials com més temps millor, per tal de minimitzar tant la pressió sobre els recursos com la generació de residus, l’han posat de manifest la Fundació Ellen Mac Arthur i les principals institucions i organismes internacionals, la majoria dels quals reconeixen explícitament el rol del turisme. A escala global, les Nacions Unides consideren que l’economia circular és un accelerador de l’Agenda 2030 i que el turisme pot efectuar una contribució notable al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible, concretament, a través de les fites relacionades directament amb l’ODS 12, «Producció i consum responsables», i l’ODS 8, «Treball decent i creixement econòmic», i l’ODS 14, «Vida submarina». Amb tot, cal tenir en compte que la circularitat té un paper fonamental com a palanca motora del canvi, i es vincula, en termes generals, a altres objectius, com són els que inciten a millorar en matèria d’energia assequible i no contaminant (ODS 7), ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11), acció pel clima (ODS 13) i
vida dels ecosistemes terrestres (ODS 15).
En línia amb això, el 2 de desembre de 2015, poc després de l’aprovació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, la Comissió Europea va publicar el seu Pla d’Acció per l’Economia Circular, mitjançant una comunicació al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. En aquest Pla d’Acció s’estableix que «La transició a una economia més circular, en la qual el valor dels productes, els materials i els recursos es mantingui en l’economia durant el major temps possible, i en la qual es redueixi al mínim
la generació de residus, constitueix una contribució essencial als esforços de la UE encaminats a aconseguir una economia sostenible, hipocarbònica, eficient en l’ús dels recursos i competitiva. Una transició d’aquest tipus brinda l’oportunitat de transformar la nostra economia i de generar nous avantatges competitius i sostenibles per a Europa».
Les mesures, que quan va finalitzar el Pla s’havien duit a terme íntegrament afectaven, d’una banda, les diferents etapes del cicle de vida dels productes (disseny i producció, consum, gestió de residus i aprofitament dels recursos continguts en els residus mitjançant la seva reintroducció en l’economia) i, de l’altra, cinc àrees que la Comissió va considerar prioritàries (els plàstics, el malbaratament alimentari, les matèries primeres crítiques, la construcció i la demolició, i la biomassa i els productes amb base biològica).
L’11 de març de 2020, la Comissió Europea va publicar el nou Pla d’Acció d’Economia Circular per una Europa més neta i competitiva, en el nou marc de finançament EU Green Deal, en què remarca la importància de la circularitat, en especial per a les regions insulars i ultraperifèriques, a causa de la seva dependència de les importacions de recursos, les grans quantitats de residus que generen com a conseqüència del turisme i les exportacions de residus. En aquest nou Pla, la Unió Europea fixa accions per a àrees clau per aconseguir una
economia circular: plàstics, tèxtils, residus electrònics, aliments; aigua i nutrients, embalatge, bateries i vehicles; edificacions i construcció.
En aquest sentit, la circularitat representa una oportunitat per incrementar la disponibilitat de recursos sense necessitat d’incrementar l’extracció, així com un estalvi en termes dels costs derivats de la generació i el tractament dels residus.
En el mateix document del Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea es reconeix la importància de la circularitat com a condició necessària per assolir la neutralitat climàtica en termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. La circularitat ha de ser la palanca que impulsi la descarbonització de l’economia i alhora desvinculi la relació entre creixement econòmic i extracció de recursos naturals.
De la mateixa manera, l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, anomenada España Circular 2030, que dona trasllat al marc nacional de l’estratègia europea, reconeix explícitament la importància potencial de la circularitat en el turisme.
I és que el turisme es troba en una posició molt favorable per contribuir al trànsit sistèmic cap a l’economia circular. En termes generals, la transversalitat de la seva cadena de valor permet teixir relacions circulars amb els seus principals grups d’interès i, per tant, impactar positivament sobre les cadenes de producció, a través dels requeriments que exigeix als seus múltiples proveïdors, i els hàbits de consum dels seus clients, a través de la motivació que exerceix des de la prestació dels diferents serveis. Així mateix, cal tenir present que el sector turístic
de les Illes Balears ha mostrat la seva predisposició i capacitat d’assumir el repte de la transició cap a una economia circular i moltes de les empreses de l’arxipèlag s’han iniciat en l’aplicació de pràctiques circulars.
Particularment, cal tenir en compte que a les Illes Balears la sostenibilitat i la qualitat del territori són aspectes que cada vegada valoren més els turistes a l’hora d’escollir la destinació. I és que els clients d’avui dia s’interessen cada vegada més per les destinacions que integren les seves cultures locals, protegeixen el medi ambient, la biodiversitat i són socialment responsables.
TEXTO INTEGRO EN BOIB: AQUÍ